Fill d’un comerciant ric de Barcelona, Amador Dalmau i Colom (Barcelona 1658 — 1734), per la seva actitud aliadòfila fou empresonat, amb aquest, pel lloctinent borbònic de Catalunya Francisco de Velasco (1704), però fou alliberat a l’entrada dels aliats a Barcelona (1705) i recompensat amb el privilegi de cavaller. El 1706 mobilitzà pel seu compte una companyia de quaranta cavallers; s’incorporà després a les forces regulars i lluità a les batalles d’Almenar i Monte Torrero (1710). Fou membre, a partir del 1713, de diverses juntes de defensa de Barcelona i s’ocupà principalment del proveïment de la ciutat. Fou un element bàsic de la resistència, que finançà en part, com a coronel del regiment de la Fe, amb el qual féu algunes expedicions pel Maresme, i amb naus armades per ell. A la caiguda de Barcelona fou deportat a Alacant amb els altres militars rendits, des d’on fou traslladat a Pamplona i, el 1719, a Segòvia, on fou alliberat el 1725. Emigrà aleshores a Viena, on arribà al grau de tinent general de cavalleria de l’exèrcit austriacista (1753). Els seus fills romangueren a Barcelona; el gran, Felip Ignasi Dalmau , obtingué de Felip V el privilegi de cavaller.
Sebastià Dalmau i Oller
© Fototeca.cat
Militar austriacista.