i Darnius | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels sumaris

Gran enciclopèdia catalana

Darnius

Municipi
Alt Empordà

Sumari de l’article

Porta d’entrada de l’antic recinte fortificat medieval de Darnius
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Empordà, al sector de terraprims de la Garrotxa d’Empordà.
Població: 
536 h
[2009]
Extensió: 
35 km2

Situació i presentació

El terme municipal de Darnius, de 34,93 km2, s’estén pels estreps meridionals de la serra de l’Albera, a la conca de la Muga, i al sector que tanca per ponent la plana empordanesa. El Llobregat d’Empordà forma límit per l’extrem de llevant; el Ricardell el travessa de NW a SW i passa per la vora del poble, mentre que a migdia forma part del terme la vall baixa del riu d’Arnera, a la seva confluència amb la Muga. En aquest lloc es construí el pantà de Boadella, dit així perquè la resclosa és en aquest municipi, tot i que la major part de l’embassament pertany al terme de Darnius. A més del cap municipal, Darnius, el terme comprèn els veïnats d’Arnera, Ricardell, Mont-roig, el Veïnat d’Amunt i el Barri del Pantà. Els límits municipals són amb els termes de la Vajol i Agullana al N, amb Campmany a l’E, amb Biure, Boadella, Terrades i Sant Llorenç de la Muga al S i amb Maçanet de Cabrenys a l’W.

El terme es comunica amb la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera per un brancal que surt des del N del terme de Biure i que porta a Maçanet de Cabrenys; a més, pel sector oriental del municipis passa la carretera local que enllaça amb l’anterior i que va d’Agullana vers Biure i Terrades.

La població i l'economia

L’evolució demogràfica segueix la línia característica d’aquest sector de la comarca; la població (darniuencs) augmentà al llarg del segle XVIII (399 h el 1718 i 569 h el 1787), i més encara al XIX, amb l’expansió de la vinya i de la indústria tapera (1 238 h el 1860). Posteriorment, però, la fil·loxera i després la decadència del negoci del suro motivaren una corba descendent, i la població es reduí a la meitat entre el 1880 i el 1960. Aquesta davallada continuà: 655 h el 1960, 531 h el 1970 i 470 el 1981, encara que la tendència al final del segle XX i principi del XXI indicava un lleuger increment de la població, amb 531 h el 1996 i 543 el 2005.

La majoria de població activa treballa als sectors dels serveis (63% el 2001), sobretot al comerç, i al de la construcció (21%). Les grans extensions de boscos de pins i sobretot d’alzines sureres han estat intensament explotades; actualment encara s’hi extreu suro. Els principals conreus són de secà (cereals i farratge, vinya i olivera, aquesta en decadència des del 1956). Hi ha també cria de bestiar oví, seguida de porcí. Ja no s’exploten les pedreres de talc de Mont-roig. El pantà i el clima de muntanya mitjana han contribuït a atreure excursionistes i estiuejants.

L’activitat tapera, paral·lela a la del terme d’Agullana, s’inicià al segle XVIII. El 1842 hi havia 7 fàbriques, el 1929 en restaven només 2, i desaparegué al final del segle XX. Alguns propietaris de boscos surers que iniciaren la fabricació de taps establiren després les seves empreses al Baix Empordà, a Sant Feliu de Guíxols i Palafrugell, i foren pioners d’aquesta indústria; aquest fou el cas de Josep Barris i Buxó (1817-90), que esdevingué a Palafrugell un gran industrial, batlle de la vila i diputat.

El poble de Darnius

El poble de Darnius és a 193 m d’altitud, a la dreta del Ricardell. El 2005 tenia 458 h. Dins el nucli antic, a l’entorn de l’església parroquial, queda ben marcat el traçat del reduït recinte fortificat medieval (a migdia hi ha la porta d'entrada); s’estengué vers migdia en un eixample al llarg del carrer Major fins a la carretera de Maçanet. L’església parroquial de Santa Maria de Darnius és un edifici romànic (segles XII i XIII), relativament gran i molt esvelt, d’una nau i absis semicircular, portalada de dos arcs de mig punt en degradació i timpà decorat; el campanar, de cadireta, fou substituït per una torre de coberta apiramidada als segles XVII o XVIII; abans havia estat fortificada sobrealçant els murs. Al carrer Major hi ha la casa senyorial dels Masot (segle XVII); el 1845 l’hereu d’aquesta família, Joan Massot —juntament amb dos companys— fou segrestat i mort per una partida de trabucaires comandada per un tal Serrats.

La indústria surera afavorí la creació d’una germandat de socors mutus l’any 1865, i aviat es creà la Societat Cultural i Recreativa i La Concòrdia. Hi ha el Museu Rural Municipal. Entre les festes de la població destaquen la festa petita, que es fa per Pasqua de Resurrecció; la Festa dels Peixos al pantà de Boadella organitzada al mes de maig pel Club Nàutic de Darnius, amb motiu de la qual els escolars llancen truites a l’aigua per a la repoblació del pantà; i la festa major, que es fa a l’agost, per la festivitat de la Mare de Déu. Es pot destacar també la Fira del Bunyol el Divendres Sant.

Altres indrets del terme

El castell de Mont-roig

Uns 4 km al SE de Darnius, al cim d’un turó cònic (301 m), hi ha les ruïnes del castell de Mont-roig, a l’interfluvi del Ricardell i el Llobregat. Esmentat des del 1070 dins el comtat de Besalú, depengué dels senyors de Darnius. El 1282 tenia assignats 18 homes per a la seva defensa, cosa que demostra la seva importància estratègica, prop dels passos pirinencs. Aquesta situació es prolongà fins a època moderna, i durant la Guerra Gran (1794) fou escenari encara de la batalla de Mont-roig o de Darnius. Els francesos, que anomenaren aquesta batalla de la Muntanya Negra, s’havien apoderat del lloc, i els atacs de les forces del comte de La Unión no aconseguiren de foragitar-los. Moltes de les masies properes, que formen el veïnat de Mont-roig, estan deshabitades ja que el 2005 només hi eren empadronades 18 persones.

L'església de Sant Esteve del Llop

Uns 3 km a ponent de Darnius hi ha l’església de Sant Esteve del Llop, d’origen romànic (conserva l’absis d’època primitiva) i d’una sola nau, corresponent a una reforma del segle XV, tota coberta d’arrebossat. No és demostrada l’afirmació de Monsalvatje segons la qual fou un priorat benedictí dependent de Sant Genís de Fontanes que passà als templers; probablement fou una sufragània de la parròquia de Darnius, com consta des del segle XIV. S'hi fa un aplec al setembre.

El Mas Puig de Caneres i Can Descalç

El Mas Puig de Caneres, 1 km a llevant de Sant Esteve del Llop, és un gran casal dels segles XVI i XVII que té prop seu una petita capella, ara sense culte, dedicada abans a sant Vicent Ferrer (segons la tradició, el famós predicador valencià havia fet una estada al lloc). Al NW, en un pujol enlairat, hi ha una antiga torre de guaita de planta circular, i a migdia hi ha el dolmen del Mas Puig de Caneres, potser un sepulcre de corredor, del qual només resta la cambra, molt ben conservada; és el més occidental dels coneguts de l’Alt Empordà.

Aproximadament 1 km a l’E de Darnius es troba el veïnat de Ricardell, que comprèn, entre d’altres, l’antiga masia de Can Descalç i que tenia 11 h el 2005. Molt modificada a la fi del segle XIX o al començament del XX amb elements fantasiosos neomedievals, passà per herència a la família Senillosa.

Altres veïnats

Al S del municipi, a la zona on es realitzà la presa de l’embassament, va néixer el Barri del Pantà, que es comunica tant amb el poble de Darnius com amb el de Boadella per carreteres locals. El 2005 tenia 15 h. A banda i banda de l’antic curs del riu d, ocupat ara pel pantà, s’alcen les masies i cases disperses que integren el veïnat d’Arnera, que tenia empadronats 23 h el 2005, i al N del poble de Darnius hi ha el Veïnat d’Amunt, amb 18 h el 2005, també de poblament disseminat.

La història

El primer esment del lloc és del 982 (Darnicibus) formant part del comtat de Besalú; en un text del 1187 figura la grafia Darnitiis. L’església consta des del 1279. Segons Botet i Sisó, a la fi del segle XIII era dels Saissac, vescomtes de Fenollet, i per enllaç passà als Rocabertí, que degueren posseir l’alta jurisdicció del lloc. El 1698, Darnius consta com a cap d’una batllia del comtat de Peralada (dels Rocabertí), amb Agullana, la Jonquera, Canadal i Cantallops. Però des de la fi del segle XIV figuren com a senyors del lloc (probablement amb la jurisdicció baixa) una família que adoptà el cognom de Darnius, que senyorejava també les Illes, Mont-roig, la Vajol i Bosquerós. A mitjan segle XVI Isabel de Darnius es casà amb un Rocabertí de la branca dels barons de Sant Llorenç de la Muga, però morí el seu pare i heretaren la senyoria dues germanes seves. Per enllaç, aquesta senyoria passà als Ardena. El 1692 Carles II concedí el títol de comte de Darnius a Miquel Joan de Taverner i d’Ardena; foren germans seus Josep de Taverner i d’Ardena (1670-1726), bisbe de Girona (1720-26), un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada i autor d’una història del comtat d’Empúries, i Oleguer de Taverner i d’Ardena (1676-1727), noble i erudit, autor d’un interessant mapa del Principat.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...