Era el fill segon de la família Rincón d’Astorga, d’origen espanyol, establerta a Sicília el 1624. El 1698 estrenà a Palerm La moglie nemica (perduda), i de seguida marxà cap a Roma. Allí entrà a formar part del cercle de l’ambaixador espanyol i conegué el poeta Biancardi, amb qui emprengué una vida errant i aventurera. Sembla que cap al 1709 anà a Barcelona, on l’arxiduc Carles d’Àustria havia establert la seva cort reial i pogué estrenar i dirigir la seva òpera pastoral Dafni. A Barcelona es feu amic de Caldara i junts anaren a Viena i passaren al servei de Carles, ara emperador (1711), on s’estigué fins el 1715, any que tornà a Palerm per reclamar l’herència del seu pare i del seu germà, per la qual esdevingué baró d’Astorga (1712) i senador de Palerm. Entre els anys 1721 i 1726 visqué a Lisboa i després anà a Anglaterra i a Bohèmia. La seva obra més coneguda és el Stabat mater (1707) per a solistes, cor i orquestra de corda, una obra que tingué una gran divulgació fins a mitjan segle XIX. De tota manera, la seva producció més important consisteix en gairebé 200 cantates profanes per a una o dues veus i baix continu (dotze de les quals impreses a Lisboa el 1726), que segueixen els models de les d’Alessandro Scarlatti.
Bibliografia
- Carreras i Bulbena, Josep Rafael: Significación artística de Manuel Rincón de Astorga, autor de la mejor ópera representada en la antigua Lonja de Mar de Barcelona: discursos leidos en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en la solemne recepción pública de... el día 27 de junio de 1920, La Renaixensa, Barcelona 1920