i Dècada Ominosa | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels sumaris

Gran enciclopèdia catalana

Dècada Ominosa

història hist
Nom amb el qual és conegut el període comprès entre la represa del poder absolut per Ferran VII d’Espanya, gràcies als Cent Mil Fills de Sant Lluís (octubre del 1823), i la seva mort (setembre del 1833).

Es caracteritzà per una forta repressió antiliberal, que només la presència de les tropes fanceses pal·lià en part. Tot i això, el partit apostòlic considerà el rei massa indulgent perquè no havia restablert la inquisició, i es rebel·là, mentre els liberals intentaven alguns cops de mà (com Torrijos, el 1831). Del quart matrimoni de Ferran VII —sense fills fins aleshores— amb Maria Cristina de Nàpols nasqué la princesa Isabel (1830), declarada successora, i els apostòlics, partidaris del germà del rei, Carles Maria Isidre, prepararen l’assalt al poder per a quan morís Ferran VII. Això convencé Maria Cristina que, si volia salvar el tron per a Isabel, calia oferir als liberals una amnistia i la participació en el futur govern d’Isabel II. En morir el rei esclatà el conflicte (primera guerra Carlina), però els liberals ja controlaven la situació, i Maria Cristina assumí la regència. Als Països Catalans la repressió absolutista fou general, bé que mitigada al Principat per la presència (1823-27) de les tropes franceses invasores. Aquesta moderació defraudà els partidaris de l’absolutisme, que intentaren la substitució de Ferran VII pel seu germà Carles Maria Isidre, absolutista radical (guerra dels Malcontents, 1825-27). El moviment fou sufocat pel viatge de Ferran VII a Catalunya, visita que segellà el pacte de la burgesia proteccionista amb l’ala moderada de l’absolutisme. Tot i això, el Principat restà en mans del capità general Charles d’Espagnac, comte d’Espanya; el seu règim de terror contribuí a afermar el liberalisme a Catalunya. Al País Valencià la reacció antiliberal del 1823 fou molt més forta i l’arquebisbe Simón López, sense consultar el govern, hi restablí la inquisició amb el nom de Junta de la Fe; el 1826 encara fou executat un heterodox a València. El 1827 Francisco de Longa ocupà la capitania general, suprimí les persecucions contra els liberals i alhora evità l’extensió, pel País Valencià, del moviment dels malcontents en deturar les partides reialistes del comandant general Josep Belda quan intentaven passar al Baix Maestrat. A les Illes la repressió inicial (1823-24) fou disminuïda pel capità general Josep M.d’Alòs i de Móra.

Col·laboració: 
RoA
Llegir més...