Intervingué a les campanyes del Rin (1796) i ascendí a general (1800). Fou capità general de l’Índia francesa (1802-10). Nomenat governador general de Catalunya a l’agost del 1811, portà a terme la política d’annexió de Napoleó (decrets de gener i febrer del 1812) amb un cert antagonisme amb els funcionaris civils. Residí generalment a Girona, des d’on organitzà nombroses expedicions militars: s’apoderà d’Olot (abril del 1812), de Montserrat (juliol del 1812), de Vic (novembre del 1812) i col·laborà amb les tropes de Suchet (combats a Tarragona, Vilafranca i Ordal, per l’agost i el setembre del 1813). Sortí amb una divisió de veterans vers Holanda, on fou derrotat (1814). Serví Lluís XVIII i, novament, Napoleó (1815), que el nomenà comandant general dels Pirineus Orientals. Fou empresonat i, amnistiat, el 1817 es retirà a la vida civil. Escriví unes memòries.