Estudià a Solsona i es llicencià en dret canònic a Salamanca. Ordenat de sacerdot el 1949, fou secretari particular del bisbe Josep Pont i Gol, a la diòcesi de Sogorb-Castelló (1951) i a la de Tarragona (1970). Del 1977 al 1990 fou bisbe de Menorca, on dugué a terme una tasca pastoral caracteritzada per la importància atorgada al mestratge catequètic, sobretot a través d’articles periodístics. Del 1990 a 2001 fou bisbe de Solsona. Fou un dels principals impulsors de la campanya iniciada el 1991 per a la creació d’una Conferència Episcopal Catalana en el marc del concili Tarraconense, proposta que fou debatuda en el Concili Provincial Tarraconense del 1995. Publicà alguns llibres de poesia, com D’unes i altres (1976), La paraula i el ritme (1980) i O Menorca! (1982). És autor, també, de Glosses quaresmals (1994) i El nacionalisme, és pecat? (1996), coautor de Què pensa Antoni Deig? (1996) i Creients i no creients. Francesc Romeu conversa amb Antoni Deig i Jordi Coca (2002), i traduí la Regla Pastoral de Gregori el Gran (1991). Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi (2002).
Antoni Deig i Clotet
© Fototeca.cat
Eclesiàstic.