Coregnà per indivís amb el seu germà Sunyer II. Tot i que Delà sembla que era el germà gran i que signava primer els documents, Sunyer II havia obtingut el comtat per designació de Carles el Calb. Delà apareix com a administrador dels afers interns d’Empúries presidint tot sol diversos judicis comtals. El 879 intentà d’arranjar l’afer de les possessions que el monestir de Sant Policarp de Rasès tenia a Peralada. Delà i Sunyer s’empararen de Girona entre el 888 i el 890 per tal d’instal·lar-hi el bisbe intrús Ermemir i foragitar-ne el legítim Servusdei. Això feu creure que Delà havia estat comte de Girona; i més encara pel fet que adquirí la que després es digué Vilajuïga per als jueus expulsats de Girona. Delà era probablement net de Bel·ló de Carcassona i cosí de Guifré el Pelós de Barcelona. Era casat amb Quíxol, de la qual hagué dues filles, Ranlo, abadessa de Sant Joan, i Virgília, amistançada de Miró II el Jove, comte de Cerdanya-Besalú.