Ensenyà a la Universitat de Berlín (1881-1919). Diputat al Landstag prussià i al Reichstag alemany (1884), es declarà partidari de l’absolutisme monàrquic i eclesiàstic i sostingué que la història havia reservat per a Alemanya la missió de gran potència. Criticà la política interior imperial, però es mostrà moderat durant la Primera Guerra Mundial. Escriví Geschichte der Kriegskunst (‘Història de l’art militar’, 1901-06) i Weltgeschichte (‘Història Universal’, 1923-28).