Ministre d’afers estrangers (1862-63), ocupà alts càrrecs entre el 1868 i el 1878 i sostingué una política expansionista i de reivindicacions territorials, sobretot a Tessàlia; al Congrés de Berlín es mostrà radicalment nacionalista (1878). Primer ministre (1885-86, 1890-92 i 1895-97), provocà la guerra grecoturca a causa de Creta (1896-97). La derrota grega l’obligà a dimitir, però tornà a ocupar la presidència en 1902-03 i en 1904-05. Morí assassinat.