Estudià a les universitats de Sedan, Saumur i París. Després de la revocació de l’edicte de Nantes es traslladà a Anglaterra per tal de fugir de la persecució desencadenada a França contra els hugonots. Ja a Anglaterra, l’astrònom E.Halley presentà el seu treball “Specimen” (1967) a la Royal Society, de la qual fou elegit membre dos anys més tard. La majoria dels seus treballs foren publicats en les Philosophical Transactions . Arran de la polèmica entre Newton i Leibniz sobre la invenció del càlcul, formà part de la comissió que estudià el problema. El seu primer estudi sobre probabilitat, De mensura sortis (1711), fou ampliat i desenvolupat posteriorment a The Doctrine of Chances (1717), text molt difós a la seva època. Publicà l’equació de la corba d’error a Aproximatio ad Summam terminorum binomii (a+b) n in seriem expansis (1733). El seu treball cau dins de l’anàlisi pura, i és un dels capdavanters de l’estudi de la trigonometria analítica i de la teoria de probabilitats.