Dominicà, amb el nom de Heinrich Suso, fundà el 1885, amb el P. Ehrle, l’Archiv für Literatur und Kirchengeschichte des Mittelalters. Els seus treballs de més importància fan referència als místics alemanys i sobretot a la història de les universitats: cal destacar-ne els 6 volums del Chartularium Universitatis Parisiensis (1890-97), en col·laboració amb E. Châtelain. La seva investigació sobre l’evolució teològica de Luter (Luther und Luthertum, in der ersten Entwicklung quellenmässig dargestellt, 1904-06) suscità vives polèmiques.