Ensenyà teologia i retòrica a la Universitat de Torí (1770), però en fou desposseït per les seves idees nacionalistes. Entre el 1769 i el 1772 publicà la seva obra fonamental, Le rivoluzioni d’Italia. És autor també d'Essai sur la vie et le regne de Frédéric II (1788) i de Storia delle rivoluzioni della Germania (1804). El 1804 es traslladà a París, on fou nomenat bibliotecari imperial.