Estudià al conservatori de Moscou. Entre el 1958 i el 1970 es convertí en un dels pioners de la música electrònica al seu país amb la tasca duta a terme a l’Estudi Experimental de Música Electrònica de Moscou. La seva obra combina formes contemporànies, com el serialisme i la música aleatòria, amb les tradicions russes. Professor del conservatori de Moscou, algunes de les seves composicions són: Le soleil des Incas (1964), Concert per a piano (1974), Confession (1986) i l’òpera L’écume des jours (1988). És autor també de música de cambra.