OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Depressió Prelitoral Catalana

Catalunya
Nom que rep el conjunt de terres enfonsades entre les serralades Prelitoral i Litoral o de Marina del Sistema Mediterrani Català.

Ocupa una àrea de 200 km de llarg, entre el Ter (a ponent de Girona) i la desembocadura del riu de Llastres, a l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), per 20-25 km d’ample. Es manté a una altitud de 100 a 200 m, que, entre el miler que assoleix sovint la Serralada Prelitoral i el mig miler de la serralada de Marina, li dóna l’aspecte d’una depressió topogràfica, a més d’estructural. Es compon de quatre compartiments d’evolució relativament autònoma. El més antic és el Camp de Tarragona, obert a mar, la qual durant el Miocè l’omplí de dipòsits d’una potència de milers de metres. El bloc muntanyós de Gaià, a l’esquerra del riu, separa el Camp del Penedès, omplert per uns dos milers de metres de dipòsits miocènics, plegats a les vores, on entren en contacte amb conglomerats al nord i amb calcàries al massís de Garraf. Els materials continentals de la vall del Llobregat donen pas al compartiment del Vallès, on s’efectua el trànsit del sector alpí del Sistema Mediterrani a l’Hercinià, amb un gruix total de dipòsits que deu duplicar els 800 m a què, a Granollers, ha aparegut el sòcol granític. El raiguer del Montseny gairebé estrangula el llindar amb la Selva, el bloc més recent (uns 100 m de dipòsits continentals i lacustres del Pliocè), que pren, a més, una orientació S-N.

Col·laboració: 
JRe

Llegir més...