Seguidor de Mazzini, entrà a la vida política activa el 1848, que fou elegit diputat. Fundà el diari “Il Diritto”. Prodictador de Sicília (1860), més tard fou líder de l’esquerra, com a dirigent de la qual arribà a presidir un govern (1876-78). Polític hàbil, evolucionà en les seves posicions i, gràcies a una actitud més moderada, fou un altre cop president del govern (1878-79 i 1881-87). Aquesta actitud més moderada es concretà en la tàctica parlamentària coneguda per transformisme , que, de fet, pretenia d’estabilitzar el poder en una tendència centrista. El 1882 integrà Itàlia a la Triple Aliança, juntament amb Alemanya i Àustria-Hongria.