De jove fou actriu de teatre a l’Opéra-Comique (1805) i a l’Odéon (1813). Es casà amb un actor mediocre, Prosper Valmore, de qui intentà de fer un actor cèlebre. Publicà els reculls poètics Élégies et Romances (1819), Élégies et Poésies Nouvelles (1825), Les Pleurs (1833) i Bouquets et Prières (1843), que li valgueren l’estima dels més grans poetes de l’època. Verlaine li donà un lloc entre els seus Poètes maudits (1888) i reconegué el valor de la seva poesia, tendra i adolorida, bé que mancada d’una certa personalitat, on es reflecteixen les vicissituds de la seva vida.