Mestre de la seca de Mallorca i algutzir reial, estigué al servei d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, a qui féu préstecs importants diverses vegades: 7 500 florins el 1436 per ajudar al rescat del rei —i al seu propi rescat—, fet presoner al combat de Ponça, 5 000 lliures més el 1438, i draps per valor de 100 lliures, i encara 9 800 lliures el 1442. En fou recompensat amb la senyoria de Llucmajor (1438), de la qual no pogué gaudir perquè topà amb la resistència del procurador reial Llàtzer de Lloscos i amb la dels habitants de la vila; el 1424 havia obtingut ja la castellania d’Alaró; el 1439 obtingué, en canvi de diverses sumes, tots els drets i les regalies reials de la seca de Mallorca (una renda de 2 000 florins), coneguts amb el nom de la Bossa d’Or, drets que es mantingueren vinculats a la seva família fins al segle XIX. El 1464 li foren concedides encara 4 500 lliures sobre els drets reials de la Selva. Fou procurador general del regne de Mallorca i conseller i jurat en cap de Mallorca el 1445. Casat amb la pubilla Agnès Abrí, els seus descendents primogènits es cognomenaren des d’aleshores Abrí-Descatllar.