Format als centres oficials de París —on residí del 1923 al 1931—, fou deixeble de Cormon. El 1931 entrà de professor a l’École des Beaux-Arts de Montpeller, que dirigí del 1939 al 1967. La seva pintura, caracteritzada per l’equilibri i la força mesurada, defuig el localisme. Amb Jean Catel posà de moda el pintoresc poble de Castellnou dels Aspres. Té obres a museus de Montpeller, Seta, Nimes i Beirut. Deixà, gairebé tots inèdits, poemes i novel·les en català i en francès.