Aprofitant la política pacifista de l’imperi Carolingi en relació amb els longobards (a partir del 768), ocupà els territoris del papa Adrià I, el qual demanà l’ajuda de Carlemany. Aquest, després de repudiar la seva muller, filla de Desideri, assetjà Pavia, capital dels longobards, els vencé (773) i s’endugué Desideri presoner a França, on morí (774). La mort de Desideri significà, malgrat els esforços del seu fill, la fi del regne longobard, del qual Carlemany es féu proclamar titular.