Treballà (1907-12) al taller de Rodin. En les seves obres (retrats, busts, estàtues i monuments), d’un dramatisme contingut i plenes d’equilibri, cercava la veritat humana seguint la tradició clàssica de l’escultura humanística, idealitzada, però, amb un estil personal (Noia de les Landes, 1904-09; Paulette, 1907; Senyora del nas punxegut, 1913; Mme A. Derain, 1922; Eva, 1925; Maria Lani, 1929; El Realitzador, 1929; Princesa Murat, 1934; La Grega, 1944; Apol·lo 1946).