Passà a Barcelona, on els seus membres foren ciutadans honrats i cavallers des del començament del s. XIV. Tingueren repetidament —fins al primer terç del s. XVI— els càrrecs de batlle, síndic de la ciutat, conseller, mostassaf, cònsol de mar, diputat i oïdor de comptes. Uns Desplà (tal vegada els mateixos d’Alella) foren senyors de la casa Desplà a Sant Gervasi de Cassoles. Entre els membres d’aquest llinatge cal destacar Joan Desplà
, doctor en lleis, que fou pare de Joan Desplà
(mort abans del 1441), tresorer del rei, que no tingué successió de la seva muller, Elionor de Sacirera (morta el 1441). A la fi del s. XIV, Pere Desplà
(mort abans del 1383), cavaller, féu hereu un fill de Bartomeu de Vilafranca, donzell, que s’anomenà per aquesta raó Pericó Desplà. Francesca Desplà
(morta després del 1382), germana d’un Ramon Desplà
, fou priora de Jonqueres. Ramon Desplà
(nat el 1412), fill d’un altre Ramon Desplà
, ciutadà de Barcelona, i d’Elisabet, es casà (1436) amb Constança Serra i Destorrent; tenia una galera grossa i, viatjant sol o amb el seu germà Pere Desplà
, mantingué relació comercial amb Llevant, Tunis, Almeria, etc; en el govern municipal, es destacà durant el predomini de la Busca, partit en el qual també actuà el seu fill Ramon Desplà
. L’altre germà de Ramon, Francesc Desplà
, podia ésser l’homònim que ocupà cinc cops la conselleria entre el 1424 i el 1451 i que fou el capità de l’armada barcelonina durant l’atac d’Alfons IV contra Marsella (1431). Miquel Desplà
(mort després del 1467), ciutadà de Barcelona, fou fill hereu de Ramon Desplà i Cavaller
(mort el 1443) i de la seva primera muller, Magdalena. Fou propietari de galeres i de part de la lleuda de Mediona, i tingué una llarga i densa carrera a la casa de la ciutat, on es distingí per la seva bona voluntat tractant de reconciliar la Busca i la Biga, grup al qual s’adherí plenament durant la guerra civil. Foren germans seus Pere Joan Desplà
(mort després del 1443), cavaller de Sant Joan, i Ramon Desplà i Bussot
(mort després del 1443). Francesc Desplà
(mort després del 1462), cavaller, fou pare de Gabriel de Montjuïc
, que adoptà aquest cognom com a hereu de Miquel de Montjuïc. Francesc Desplà
(mort després del 1488), fou senyor de Vinçà (Conflent) i de la casa d’Alella, com també ambaixador de Barcelona a Nàpols (1444); es casà amb Elionor d’Oms i foren pares de l’ardiaca Lluís Desplà i d'Oms
i de Guerau Desplà i d’Oms
(mort el 1516), cavaller, senyor de la casa d’Alella i del castell de Güell, conseller de Ferran II i mestre racional, el qual es casà amb Aldonça de Corbera, senyora d’Esponellà, i foren pares de Guillem Ramon Desplà i de Corbera
(mort després del 1539), canonge de Barcelona i rector d’Alella, i d' Anna Desplà i de Corbera,
(morta el 1534), hereva del pare i muller (1506) de Miquel Joan Gralla, castlà de Subirats, a la descendència dels quals passaren els béns de la família. Als s. XVI i XVII una branca dels Erill
es cognomenà Desplà per raons de vinculació i ostentà les baronies de l’Albi i Cervià i les senyories d’Altet i de Lluçà.
Armes dels Desplà