Lluís Desplà i d’Oms

(Barcelona, 1444 — Barcelona, 1524)

Ardiaca major de la catedral i rector de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona i de les parròquies d’Alella, Argentona, Badalona i Vilassar.

Prepòsit de València. Fill de Francesc Desplà, senyor de la casa Desplà d’Alella. La defensa a ultrança dels privilegis eclesiàstics el dugué a situacions agosarades davant el veguer, els consellers i fins i tot el bisbe, fets que li crearen enemics, els quals obtingueren del papa un breu de condemna. Els consellers en feren la defensa i el capítol el proposà més tard per a la mitra de Barcelona (1505), càrrec que el rei ja tenia compromès. Fou diputat del General (1506-09). Ocupà la casa canonical destinada a la dignitat d’ardiaca (Casa de l'Ardiaca), que convertí en palau senyorial; féu pintar una taula de la Pietat (1490) per Bartolomé Bermejo, amb el seu retrat com a donant, per a la capella de la casa, i reuní al pati d’ingrés una col·lecció de monuments romans, entre els quals un sarcòfag de marbre amb relleus d’una cacera de lleons. Fou home de confiança del reis Joan II i Ferran II (1481), que el féu visurador de les obres del monestir de Montserrat. Restaurà la capella de sant Julià de Montjuïc. Fou soterrat al paviment de la sala capitular sota una làpida de marbre amb la seva efígie, feta fer l’any 1539 pel seu nebot canonge Guillem Ramon Desplà i de Corbera per l’escultor florentí Girolano Cristoforo; el 1677, el sepulcre fou traslladat a la nova sala capitular del claustre.