El nom prové del comtat anglès de Devon, on fou molt estudiat. En general, els límits superior i inferior són discordants. Ha rebut també el nom de vell gres vermell (old red sandstone) pel fet que els gresos vermells són molt característics de la sèrie continental tipus. Les sèries més importants són en les àrees corresponents a antics geosinclinals, on, per raó de llur antiguitat, són fallades, plegades i de vegades contenen intrusions ígnies. Els sediments són constituïts per conglomerats, gresos, esquists i calcàries; a les fàcies marines abunden les restes d’organismes. Les divisions no són d’igual durada; les establertes a Europa es basen en les característiques litològiques i en els canvis faunístics, especialment dels goniatits. Els afloraments són extensos i ben coneguts a Europa i a Amèrica, però hom en troba a tots els altres continents. El clima fou variat, però en general suau i sense zones gaire marcades. Sembla que la distribució de les espècies animals i vegetals no anava relacionada amb la latitud, puix que hom hi ha trobat esculls coral·lins ben desenvolupats. El clima sec explicaria, possiblement, el gran gruix de sals dipositades en unes determinades conques. La fauna de vertebrats s’enriquí amb peixos cuirassats i batracis, i la flora, amb les psilofitals. Al final del període es produí la fase orogènica bretona. Hom divideix aquest sistema en les següents sèries i estatges: Eodevonià o Devonià inferior (que conté el Gedinnià, el Siegenià i l'Emsià), el Mesodevonià o Devonià mitjà (que conté el Couvinià i el Givetià) i el Neodevonià o Devonià superior (que conté el Frasnià i el Famennià).
Crani garibé complet del peix placoderm artrodir Eastmansteus calliaspis, corresponent al Devonià d’Austràlia occidental
© Albert Prieto-Márquez
Quart període i sistema de l’era primària situat per sobre del Silurià i per sota del Carbonífer i datat d’entre els 408 i els 360 milions d’anys.