Format en diferents centres dels Estats Units, més tard anà a París, on estudià amb N. Boulanger. En aquesta ciutat inicià la composició d’un ballet, Tom (1936), que li serví com a carta de presentació als cercles musicals i intel·lectuals de la capital francesa. Contactà amb compositors com A. Gide, A. Roussel i I. Stravinsky, als quals deu gran part del seu bagatge estètic. Exercí la docència a Roma, a Florència, a Salzburg i en prestigiosos centres dels Estats Units, com la Manhattan School of Music. També dirigí diverses orquestres, com ara l’Orquestra Filharmònica de Nova York.
És autor d’una obra força extensa en què predomina un intens lirisme que el vincula amb la tradició romàntica. Amb una marcada influència de Ravel, el contrapunt és una característica important de la seva obra. També és destacable el seu domini de la composició per a grans conjunts orquestrals i de la construcció sonora, cosa que el converteix en un dels grans compositors classicistes del segle XX. Des del 1950 es decantà pel serialisme. Entre les seves composicions cal esmentar 8 simfonies, una Elegy to the Memory of Ravel (1938) i 11 quartets per a corda.