i Diana | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Diana

Representació de la deessa Diana en una pintura de l’Escola de Fontainebleau, Diana caçadora (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
mitologia mit
Divinitat femenina itàlica i romana identificada molt aviat amb l’ Àrtemis del panteó grec, de la qual assimilà molts trets.

Originàriament sembla haver estat la deessa dels boscs i de la natura feréstega i, per extensió, de la caça. Fou considerada també deessa de la llum i, més tardanament, fou identificada també amb la deessa de la lluna. El seu culte s’estengué per molts pobles de la Itàlia meridional i central. Hom la venerava especialment, sota l’advocació de Diana Tifatina, en un santuari proper a Càpua, i també de Diana Nemorensis o Aricina, a la regió d’Ariccia, vora el llac de Nemi; en aquest últim lloc el seu culte anava associat al de Virbi, divinitat boscana secundària, contrapartida llatina al mite grec d’Àrtemis i Hipòlit. Com a tema iconogràfic, el de Diana és hereu del d’Àrtemis i fou reprès pel Renaixement i, molt especialment, per l’art cortesà del manierisme: a la França d’Enric II el tema fou molt emprat com a homenatge a Diana de Poitiers, amant del rei (tapissos de la Història de Diana, Diana caçadora atribuïda a Goujon, procedents del castell d’Anet, entre d’altres). Als s. XVII i XVIII, certs retrats femenins eren adornats amb els atributs de Diana (obres de Cozsevox, Largillière o, a Catalunya, Pere Crosells), tot i que el tema era emprat també independentment.

Llegir més...