Fou secretari del seu oncle Custodio Merino, bisbe de Cartagena de Indias (1809). Novament a Castella, escriví una Impugnación de los diálogos argelinos, que no gosà publicar, i col·laborà en la Biblioteca de la Religión (des del 1826). Nomenat bisbe, hagué d’exiliar-se el 1837 per haver-se negat a jurar la constitució.