Dirigí El Imparcial de Ciutat de Mèxic. Oposat políticament a Porfirio Díaz, s’hagué d’exiliar a Cuba. La seva obra, recollida a Poesías (1886), Lascas (1901), Poemas (1918) i a Poesías completas (1928), caracteritza d’una manera peculiar la transició del Romanticisme al Modernisme. Les primeres poesies palesen la influència de Victor Hugo i la reiteració d’una cosmovisió hel·lènica. De manera intuïtiva fou un “poeta maleït”, en correspondència amb certes tendències de la seva època.