Participà en la batalla de Trafalgar. Durant la guerra contra Napoleó, amb el grau de general, contribuí a les victòries de San Marcial i Vitòria. Després de la tornada de Ferran VII, intentà (1815) un pronunciament liberal a la Corunya, que fracassà per la manca de col·laboració de la tropa quan es proposava d’ocupar Santiago. Jutjat per un consell de guerra, fou penjat. La seva muller, Josefa Queipo de Llano, fou condemnada a presidi.