Treballà amb Campomanes a Madrid; després fou rector d’Aramunt, canonge i provisor d’Urgell, i conservà sempre lligams d’estreta col·laboració amb el seu condeixeble Jovellanos. Amb articles al “Memorial Literario” i uns altres treballs (La física del clero, El padre de su pueblo) testimonià un afany de regeneració del clericat i de l’ensenyament i una fe en el progrés científic com a fonament de canvis econòmics i socials, doctrina il·lustrada que posà en pràctica a Barcelona des del seu càrrec d’inquisidor, de membre de l’Acadèmia de Ciències (1788), i en el govern de la diòcesi, on es distingí, a més, pel seu regalisme.