Fill d’Alfons III. Es casà amb Elisabet, filla de Pere II de Catalunya-Aragó. Intervingué en els conflictes castellans de la minoria de Ferran IV, i per la pau d’Alcañices (1297) li foren reconegudes les conquestes que havia fet. El 1304, sota el seu arbitratge, se signà la pau entre Castella i Jaume II de Catalunya-Aragó, per la qual la frontera de la corona catalanoaragonesa s’estenia fins a Guardamar. S'afrontà amb la noblesa i el clericat i recuperà molts feus arrabassats a la corona durant el regnat del seu pare. Fou un gran repoblador, preocupat pel desenvolupament de les forces econòmiques del camp i de les ciutats, i l’iniciador de la tradició marinera portuguesa.
Fundà la Universitat de Lisboa (1290). Per substituir els templers creà l’orde de Crist (1319), que fou el primer orde militar genuïnament portuguès.
Poeta, conegut com dom Dinis, compongué 138 cantigas —d’amor, d’amigo i d’escarnho— recollides als Cancioneiros. A la seva època hom començà a redactar els documents judicials en portuguès.