Descendent d’una família de jueus venecians que es traslladà a Anglaterra al s egle XVIII, fou elegit membre del parlament anglès el 1837, després d’haver-ho intentat anteriorment tres vegades, sense èxit. El 1839 es casà amb Wyndham Lewis.
Políticament es decantà cap a l’ala radical del Tory Party, i el 1842 féu costat al moviment de la Young England. Durant els primers anys de la seva carrera política fou un ferm defensor del proteccionisme, però acabà acceptant el lliure canvi com un fet consumat i intentà, com a mesura d’oportunisme polític, que el proteccionisme deixés d’ésser una de les consignes del conservadorisme.
Fou chancellor of the exchequer (ministre de finances) en tres ocasions (1852, 1858-59 i 1866-67). De febrer a desembre de 1868 fou primer ministre. El 1872 establí les bases de The Conservative and Unionist Party. Esdevingué un altre cop primer ministre (febrer del 1874, abril del 1880) i fou líder del partit fins a la seva mort. El 1876 li fou concedit el títol de comte de Beaconsfield. Com a primer ministre, el centre de la seva actuació fou l’expansió imperialista de la Gran Bretanya. Alguns dels resultats d’aquesta política foren la seva participació al congrés de Berlín, on aconseguí la cessió de Xipre a la Gran Bretanya, i la coronació de la reina Victòria emperadriu de l’Índia. Creà les bases de l’expansió imperial a l’Àsia i a l’Àfrica i adquirí un 40% de les accions del canal de Suez per assegurar la lliure circulació de la ruta de les Índies.
Escriví algunes novel·les, on expressava els seus punts de vista polítics: Vivian Grey (1826-27), Coningsby (1844) i Sybil (1845).