Exercí el periodisme a El Sol de Madrid i participà en la política des del 1931. Després de la guerra civil s’exilià a Mèxic. La seva obra poètica acusa el predomini de l’erudició sobre l’emoció veritable. Escriví Las interrogaciones del silencio (1918), on manifesta la seva obsessió pels temes eròtics, La corporeidad del abstracto (1929), Dédalo (1931-32), on assaja la tècnica surrealista, Azar de palabras, poesia pura a l’estil de Guillén. Com a estudiós féu una Antología de la poesía lírica española (1934) i, en l’aspecte crític, Crónicas de Gerardo Rivera (1935). Publicà una novel·la, La túnica de Neso (1929).