Antonio Domínguez Ortiz

(Sevilla, 18 d’octubre de 1909 — Granada, 20 de gener de 2003)

Historiador.

Catedràtic d’ensenyament mitjà a diversos instituts d’Andalusia i Madrid des del 1940, s’especialitzà en temes d’història social de l’edat moderna. Entre els seus treballs cal esmentar La sociedad española en el siglo XVIII (1956), Política y hacienda de Felipe IV (1960), els dos volums de La sociedad española en el siglo XVII (1964-70), Crisis y decadencia en la España de los Austrias (1969), Los judeoconversos en España y América (1971), Hechos y figuras del siglo XVIII español (1973), Sociedad y estado en el siglo XVIII español (1976) i, en col·laboració, Historia de los moriscos (1978). A més, redactà el capítol La época del Despotismo Ilustrado dins la Historia Social y Económica de España y América dirigida per Jaume Vicens i Vives. També redactà manuals com El Antiguo Régimen: Los Reyes Católicos y los Austrias (1975). Fou membre de la Real Academia de la Historia, i diverses universitats el nomenaren doctor honoris causa. D’entre els guardons rebuts cal destacar el premi Príncipe de Asturias (1982) i el Premio Nacional d’història (1998) per España. Reflexiones sobre el ser de España.