Obrer metal·lúrgic i membre del partit comunista (1921), el 1924 fou diputat, i des del 1927, secretari general de les joventuts del partit. El 1934, favorable a la unió amb els socialistes contra els feixistes, fou expulsat del partit comunista. Era alcalde de Saint-Denis, i es mantingué en dissidència, fins que fundà un grup feixista, el Parti Populaire Français (PPF) pel juny del 1936. Col·laboracionista a partir del 1940, fou l’ànima de la Légion des Volontaires Français contre le Bolchevisme (LVF) de Vichy. Doriot mantingué amb Espanya unes continuades relacions, de primer com a comunista —fou delegat de la Komintern al segon congrés del partit comunista espanyol (juliol del 1923)— i després com a feixista —defensor dels partidaris del govern de Burgos a França, visità, invitat per Serrano Suñer, el front de Catalunya el 1938—. Morí en ésser metrallat el seu cotxe.