Al s XVIII el seu propietari Giner Manuel Rabassa de Perellós, primer marquès de Dosaigües, encarregà al pintor Hipòlit Rovira i Merí, protegit seu, el disseny d’una reforma de caire decoratiu (1740), que fou executada per Ignasi Vergara i Lluís Domingo. La portada del palau, fruit d’aquesta reforma, és una obra mestra de l’art rococó: tallada en pedra alabastrina de Ninyerola, representa al·legòricament les dues aigües de València, el Xúquer i el Túria, i el conjunt és coronat amb la imatge de la Mare de Déu. Vers el 1875 una nova reforma féu desaparèixer uns importants frescs exteriors de Rovira. El 1941 fou declarat monument nacional, i el 1954 hom hi instal·là el Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González i Martí.