Basat fonamentalment en antics membres del tradicionalisme, desvinculats del jaumisme, i agrupats entorn del “Diario de Valencia” i de la influent personalitat de Lluís Lúcia, s’hi afegiren posteriorment nombrosos sectors conservadors i catòlics. El 1933 entrà a formar part de la CEDA. Una característica remarcable del partit fou la modernitat i l’eficiència de l’estructura interna, basada en una nombrosa xarxa d’agrupacions locals i d’agrupacions femenines. Ideològicament propugnà la defensa dels “principis fonamentals de la civilització cristiana”. Des d’un punt de vista polític postulà l’accidentalisme de les formes de govern. Socialment admeté la finalitat social de la propietat, el salari familiar i la participació de l’assalariat en els beneficis i a l’accionariat de l’empresa. A l’interior de la DRV —com també a l’interior de la mateixa CEDA— convisqueren dos sectors essencials: el reformista socialcristià —amb Lluís Lúcia com a capdavanter— i l’estrictament conservador, majoritari.