Carl Theodor Dreyer

D’un estil lent i reflexiu, la cerca de l’abstracció, acabada sovint dins la realitat concreta, dels seus films és sobretot reflex de l’ànima i de la condició humana. Són films seus Blade af Satanas bog (‘Fulls del llibre de Satanàs’, 1919), La passion de Jeanne d’Arc (1926-27), Vampyr (1932), Dies Irae (1943), Ordet (‘La paraula’, 1954), premi del festival de Venècia, i Gertrud (1964)..