Investigà l’aplicació de mètodes elèctrics per a establir la diagnosi i la terapèutica de les malalties musculars i nervioses. És autor de L’électrisation localisée (1855), Mécanisme de la physiognomie humaine (1862) i Physiologie des mouvements (1867); el seu nom ha restat vinculat a nombroses síndromes neurològiques.