Fou redactor de la revista Niangi. La seva primera novel·la, Ja, babuška, Illiko i Illarion (‘Jo, l’àvia, Iliko i Hilarió’, 1959), aconseguí força èxit i fou traduïda a diverses llengües. Descriu la vida en un poble georgià durant la Segona Guerra Mundial. Seguiren Ja vižu solnce (‘Jo veig el sol’, 1964), Solnetšnaja noč (‘La nit del sol’, 1967) i Ne bois’a, mama (‘No tinguis por, mare’, 1970-71). En les seves obres, que descriuen sovint episodis de la vida russa, subratlla les qualitats morals i el sentit de l’humor dels personatges.