A la conferència, presidida pel secretari d’estat dels EUA Stettinius, participaren delegacions britàniques, nord-americanes, soviètiques i xineses. Atès que l’URSS encara no havia declarat la guerra al Japó, invasor de la Xina, les converses foren dividides en dues fases: en la primera, foren fetes les propostes sense el concurs dels xinesos, i en la segona, aquests les reiteraren en absència dels soviètics. Les decisions preses foren polides a la conferència de Jalta (1945) i serviren de base a la de San Francisco, on fou projectada la Carta de l’ONU.