Fou professor de medicina operatòria el 1812 i, més tard, cap de cirurgia de l’Hôtel-Dieu. Fou metge de Lluís XVIII, que li atorgà el títol de baró, i de Carles X. Amb Laënnec i Bayle donà gran importància als estudis d’anatomia patològica, base dels seus progressos quirúrgics. Descriví la retracció de l’aponeurosi palmar (malaltia de Dupuytren) i una varietat de fractura del peroné. Llegà una important quantitat a la facultat de medicina de París, la qual serví per a crear un museu (el museu de Dupuytren), on hi ha una extensa col·lecció d’anatomia patològica.