Feu fortuna a Amèrica, i en morir deixà mig milió de pessetes per a l’erecció, a Gràcia (Barcelona), de l’Asil Duran, un reformatori per a nois (1890) confiat a l’orde de Sant Pere ad Vincula. Els internats hi podien aprendre un ofici (molts d’ells treballaven per a la Impremta Altés en uns tallers construïts expressament). El 1941 l’asil fou traslladat a la Bonanova. També llegà una quantitat per a construir l’Asil Duran de Castelló d’Empúries (1898).