i Manuel Duran i Gili | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Manuel Duran i Gili

Literatura
dret dr i literatura lit
Escriptor i professor.
Barcelona, 28 de març de 1925 — New Haven, Connecticut, 17 d’abril de 2020

El 1939 s’exilià a França i el 1942 a Mèxic, on es llicencià en lletres i en dret a la Universidad Nacional Autónoma de México. Treballà com a traductor de l’ONU. Posteriorment, es doctorà a París i a Princeton (EUA) en literatures romàniques. El 1953 s’establí als Estats Units, on fou catedràtic a la Universitat de Yale, al departament d’espanyol i portuguès, que també dirigí. Especialista en literatura llatinoamericana, sobretot mexicana, publicà Genio y figura de Amado Nervo (1971), Cuentos y crónicas de Amado Nervo (1971), Tríptico mexicano: Juan Rulfo, Carlos Fuentes y Salvador Elizondo (1973), a més d’estudis sobre Lorca, el Quixot, el surrealisme i la literatura catalana, particularment sobre l’obra de Ramon Llull i de Pere Calders. Publicà els poemes Puente (1946), Ciutat i figures (1952), El lugar del hombre (1965), La piedra en la mano (1970), Cámara oscura (1972) i El mundo del más allá (1976). Membre fundador de la North American Catalan Society, en fou president (1984-87), i fou codirector de la Catalan Review (1986-2000). És autor també de Reason in Exile. Essays on Catalan Philosophers (1994) i Breu diari d’estiu (2001). El 1984 rebé el grau de comandant de l’orde d’Isabel la Catòlica i el 2015 el premi de l’Acadèmia Nord-americana de la Llengua Espanyola.

Data de revisió: 
2020-04-20

Llegir més...