El 1939 s’exilià a França i el 1942 a Mèxic, on es llicencià en lletres i en dret a la Universidad Nacional Autónoma de México. Treballà com a traductor de l’ONU. Posteriorment, es doctorà a París i a Princeton (EUA) en literatures romàniques. El 1953 s’establí als Estats Units, on fou catedràtic a la Universitat de Yale (1960-98), al departament d’espanyol i portuguès, que també dirigí.
Especialista en literatura llatinoamericana, sobretot mexicana, publicà Genio y figura de Amado Nervo (1971), Cuentos y crónicas de Amado Nervo (1971), Tríptico mexicano: Juan Rulfo, Carlos Fuentes y Salvador Elizondo (1973), a més d’estudis sobre Lorca, el Quixot, el surrealisme i la literatura catalana, particularment sobre l’obra de Ramon Llull i de Pere Calders.
Publicà els poemes Puente (1946), La paloma azul (1959), El lugar del hombre (1965), La piedra en la mano (1970), Cámara oscura (1972) i El mundo del más allá (1976). En català és autor de Ciutat i figures (1952) i Breu diari d’estiu (2001). Membre fundador de la North American Catalan Society, en fou president (1984-87), i fou codirector de la Catalan Review (1986-2000). És autor també de Reason in Exile. Essays on Catalan Philosophers (1994). El 1984 rebé el grau de comandant de l’orde d’Isabel la Catòlica i el 2015 el premi de l’Acadèmia Nord-americana de la Llengua Espanyola.