Fou conseller segon (1283 i 1285) i conseller en cap (1291) de Barcelona. El 1287 Alfons II de Catalunya-Aragó l’envià a Londres amb Conrad Llança per tal d’assolir el suport d’Eduard I d’Anglaterra en la lluita contra els angevins i el papa. Fou ostatge del rei (1290) per garantir l’entrada al Principat de Carles d’Anjou i de Jaume II de Mallorca. El 1291 prengué part en el tractat de Tarascó, i el 1294 pactà una pau amb Gènova. Amb altres enviats de Jaume II de Catalunya-Aragó preparà la pau d’Anagni (1295). El 1296 lluità a Múrcia contra els castellans.