El seu nom original era Aubrey Solomon. Estudià llengües orientals al Queen’s College (Londres) i fou professor a la Universitat de Cambridge. El 1939 s’uní al moviment sionista sota el lideratge de Ḥayyim Weizmann i el 1940, com a oficial de l’exèrcit britànic, coordinà les forces aliades amb els jueus de Palestina, on s’establí el 1942. Representant d’Israel a l’ONU (1948-59) i ambaixador als EUA (1950-59), fou elegit diputat laborista a la Knesset el 1959, any a partir del qual ocupà diversos càrrecs ministerials: ministre sense cartera (1959-60), d’educació i cultura (1960-63), vice-primer ministre (1963-66) i ministre d’afers exteriors (1966-74). És autor, entre altres obres, de The Tide of Nationalism (1959), My People, the Story of the Jews (1968) i An Autobiography (1977).