Guillem d’Efak

Guillem Fullana i Hada d’Efak
(Asobla, Río Muni, 23 de març de 1930 — Palma, Mallorca, 15 de febrer de 1995)

Guillem d’Efak

© Fototeca.cat

Nom amb el qual és conegut el cantant i escriptor Guillem Fullana i Hada d’Efak.

A dos anys passà a viure a Manacor (Mallorca). Integrant dels Setze Jutges des del 1964, any que s’instal·là a Barcelona, promogué també activament la cançó catalana amb la fundació dels locals La Cova del Drac (1965) i La Cucafera (1968). Des del 1980 visqué a Mallorca, on treballà com a guia turístic.

Publicà diversos reculls de poemes (El poeta i el mar, Madona i l’arbre, premi Carles Riba del 1969, El poeta i la mina, Erosfera), que aplegà en el volum Poemes, cobles i cançonetes (1965-1993) (1993). Conreà també el teatre: J.O.M. (1967, premi Ciutat de Palma 1973 per una nova versió en dos actes), La mort de l’àvia (1968), Paisajexlindos (1988) i l’infantil El dimoni cucarell (1974), així com la narrativa (Les vacances d’en Jordi, 1968, que rebé el premi Cavall Fort de contes; i la novel·la La ponentada gran, 1979, no publicada íntegrament fins el 2018). 

Deixà una òpera inacabada, Rondalla de rondalles, en col·laboració amb el compositor Antoni Parera Fons. A títol pòstum, l’any 2011 li fou concedida la Medalla d’Or de les Illes Balears.