És situada a un kilòmetre i escaig de l’actual localitat turca de Selçuk. De primer independent, en època hel·lenística formà part del regne de Pèrgam. La seva estratègica situació de pont vers l’Orient feu d’Efes un important centre banquer i comercial. Ciutat santa d’Àrtemis, hom li dedicà un temple (Artemisi d’Efes). En l’època romana, Efes es convertí en el centre administratiu de la província d’Àsia i lloc de residència del procònsol. L’apòstol Pau feu d’aquesta ciutat el centre de les seves activitats durant gairebé tres anys i hi formà una de les més importants comunitats de l’Àsia Menor, a la qual adreçà una epístola. Entre els edificis cristians, són d’una particular importància l’església de la Mare de Déu (la qual, segons una tradició siríaca, morí a Efes) i l’església de Sant Joan Evangelista, construïda per Justinià sobre la tomba de l’apòstol. Subsisteixen ruïnes notables de l’antiga ciutat (teatre, àgora, biblioteca, etc.). L’any 2015 l’antiga ciutat fou inclosa en la llista del patrimoni mundial de la humanitat de la UNESCO.