Durant la primera etapa absolutista de Ferran VII fou capità general de Castella la Nova, ministre de la guerra i capità general de Granada. Després de la revolta de Riego (1820), s’establí a Baiona i més tard a Tolosa, on organitzà la resistència al règim liberal. La seva ineficàcia motivà l’escissió del grup que formà la Regència d’Urgell (1822). El 1823 entrà a Espanya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís. Formà part de la regència d’Oiartzun, i fou nomenat capità general de Castella la Nova. Al cap de poc temps fou apartat de tota activitat política.