Fou un dels fundadors del Grup 47. La seva poesia és considerada pel to escèptic i sovint aspre, la més representativa de la postguerra alemanya: Abgelegene Gehöfte (‘Masies apartades’, 1948), Botschaften des Regens (‘Missatges de la pluja’, 1955) i Zu den Akten (‘Per a les actes’, 1964). En les seves nombroses peces radiofòniques, s’enfrontà al món real i al món imaginari; Träume (‘Somnis’, 1953), Stimmen (‘Veus’, 1958), In anderen Sprachen (‘En altres idiomes’, 1964). La prosa tardana, com Maulwürfe (‘Talps’, 1968), exposa la seva concepció pessimista sobre la cultura humana.