i Eina | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Eina

Nom oficial francès del municipi d’Eyne (fr)
Municipi
Catalunya del Nord
Nom oficial francès del municipi d’Eyne (fr)
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la zona axial pirinenca, que comprèn la llarga vall d’Eina, d’origen glacial, estesa des de la línia de crestes que la separa de la vall de Núria (Ripollès) —entre el pic d’Eina (2 794 m alt) i el pic de Finestrelles (2 829 m)— fins al pla de la Perxa.
Població: 
126 h
[2009]
Extensió: 
20 km2

La capçalera és formada per l’àmplia coma d’Eina, que es comunica a través del coll d’Eina o de Núria amb l’homònima coma d’Eina, al sud, capçalera de la vall de Núria. Entre el pic d’Eina i la Torre d’Eina (o pic de les Lloses), de 2 832 m alt, la coma septentrional es comunica amb la vall de Balaguer, al Conflent, pel coll de la Torre d’Eina. El riu d’Eina, que drena aquesta vall, neix sota el coll d’Eina i, després de seguir la direcció NW, s’engorja abans d’arribar al poble, flanquejant per l’oest els escarpats vessants del Cambresdases, fins a unir-se, al pla de la Perxa, amb el riu de Bolquera formant el riu d’Angost, afluent del Segre. Les aigües són aprofitades per al regadiu a través de canals fins a Sallagosa i Estavar. La part alta de la vall té gran interès botànic per la riquesa de la flora. Dins el terme hi ha jaciments de ferro, que havien fornit antigament fargues. La principal riquesa econòmica ha estat tradicionalment la ramaderia (bestiar boví, especialment vaques per a la cria, cavallí i porcí, com també ramats d’oví que hivernaven al Rosselló), afavorida pels abundants pasturatges, en una gran part comunals. L’agricultura es limita al conreu de cereals (sègol, civada i blat) i patates. Hi ha una estació d’esquí. El poble (1 574 m alt), que agrupa tota la població del municipi, és, enlairat, a la dreta del riu d’Eina; és format per dos nuclis, el més alt al voltant de l’església (del 1731, on hom venera la imatge de la Mare de Déu del Remei), que estigué emmurallat, i el més baix, on hi ha una casa forta senyorial. Fora del poble hi ha l’antiga església i les restes d’un castell, enderrocat el 1845. És esmentat ja al s X.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...